dimarts, 29 de desembre de 2015

QUÈ QUEDARÀ DE NOSALTRES QUAN JA NO HI SIGUEM?

Imatge cedida per @AudiSandra
Avui us voldria parlar de la història d'una família, podria ser la de qualsevol, potser la vostra, en aquest cas, és la meva.
Ens trobem en el dia de nadal, ja han passat alguns anys d'ençà que les trobades són més reduïdes, sentint -sense dir- el buit d'aquells qui ja no hi són. Aquest any, però, l'ambient que es respira és diferent sense saber ben bé perquè -serà el pas del temps que tot ho cura, serà l'arribada de nous membres a la família, serà que acceptar els esdevenirs de la vida és irremeiable per continuar endavant...


Les converses i els riures flueixen! Ens trobem parlant de l'avi -aquell home d'Andalusia que va arribar a Barcelona i va aixecar els fills amb l'únic esforç de la seva feina durant una postguerra massa llarga, massa dura...- riem amb l'avi que no podia entendre com, després de les penúries passades, la seva néta tingués un conill com a mascota i no el mengéssim! Recordem a l'àvia - l'àvia amorosa, capaç d'estimar fins a límits infinits. L'àvia qui em va mostrar la terra on arrelar, els pares s'encarregarien d'atorgar-me les ales per volar alt!-. 

I... recordem el tiet, una mort massa primerenca, la mort que ens va sacsejar a tots per ser injusta. El recordem en el seu fill - el so del seu riure omple el menjador i sona exactament igual que la d'ell- i sobretot en el seu nét, farà 10 anys i és idèntic a aquell de la fotografia que acompanyava de forma perenne el capçal del llit dels avis quan el seu fill gran va fer la comunió. Aquell dia, al voltant de la taula comparteixo  una experiència difícil d'aquest últim any i l'aprenentatge que en vaig extreure... el meu cosí em respon: "si el meu pare fos aquí, et diria... ja t'ho vaig dir" És cert! Tots vam riure!

És en aquest moment, quan trobo la resposta a una de les preguntes més difícils que em fan les persones a qui acompanyo al final de la seva vida: "Què quedarà de mi quan ja no hi sigui?" Avui la resposta cobra tot el seu sentit: nosaltres seguirem vius en els records d'aquells a qui hem estimat i que ens han estimat. Els moments viscuts, els consells, els riures i també algun desacord que segur vam resoldre amb un bon pacte... allò serà el que sobreviurà més enllà del nostre cos, allò que traspassarà els límits de l'absència. Què quedarà de nosaltres quan ja no hi siguem? 
L'AMOR compartit amb l'altre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica