diumenge, 25 d’octubre de 2015

La Medicina Familiar i Comunitària s'ha d'estimar... I MOLT!


Imatge cedida per
@fernandofabiani
Tornant cap a casa després d'un dinar on m'he retrobat amb antics companys de residència, no paro de donar voltes a les situacions professionals que m'expliquen... no paro de sentir que, d'alguna forma, tinc l'obligació de donar veu a la situació, mitjançant l'altaveu de l'@agoramedica a la situació que molts professionals metges de família i comunitària viuen actualment.


Al voltant d'una taula formada per vuit metges de família ens posem al dia! Em sorprèn escoltar la situació laboral tan precària que cadascun d'ells, sense excepció, estan patint. Parlen de contractes temporals de mes en mes, promeses de continuïtat laboral trencades, temps parcials, places per jubilació que s'amortitzen... Pitjor encara, parlen de la por submergida que es palpa en l'ambient: "si no ho accepten, ho farà un altre".


He treballat amb aquestes persones i puc assegurar de què estic envoltada de bons professionals, capacitats, hàbils i sensibles a l'altre... Són persones joves amb ganes de treballar i fer créixer l'atenció primària del país però que les dificultats laborals els ho impedeix. Per aquest motiu, avui jo em queixo. Sí, em queixo! Avui no parlo en positiu, avui no busco una solució ni vies per desenvolupar línies de treball. Avui em QUEIXO perquè estic convençuda de què, de tant en tant, alçar la veu i posar-nos un mirall al davant, és necessari per veure el moment que ara estem vivint. 


Per @jmestreslucero en la seva intervenció "Respostes a les necessitats en nous temps" a la @camfic

Alguns professionals realitzen petites intervencions, amb més o menys repercussió sobre la situació que estem vivint. El Congrés de Joves Metges de la Organización Médica Colegial va tractar el tema de la precarietat laboral i la SEMFyC va iniciar una campanya sobre #AtenciónPrecaria ... Són exemples d'iniciatives que s'estan realitzant al voltant de la precarització laboral dels joves metges de famÍlia i, en conseqüència, de la Medicina Familiar i Comunitària. Ara bé, estic convençuda que la solució passa per Societats Científiques autènticament compromeses, amb metges de família "amb situació laboral estable" disposats a lluitar per una MFiC millor i uns Joves Metge de Família preparats i sense por.

Imatge de @AudiSandra
I... sabeu què és el que més m'emociona de tot plegat? En la conversa amb els meus companys i amics, el que més els preocupava no eren les dificultats econòmiques, la incertesa de futur, el dubte sobre crear una família o no... La preocupació més prevalent era la gran dificultat que tenen per donar continuitat als pacients que atenen dia rere dia com a metges de família, a la dificultat en la seva formació i en la implicació en el Centre de Salut. I és que... ha de ser cert que... la Medicina Familiar i Comunitària... s'ha d'estimar... I MOLT!

Campanya #AtenciónPrecaria de la SEMFyC on vaig intervenir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica