dilluns, 12 d’agost de 2013

LLIÇONS DES DE HOUSTON: ETS UN/A LÍDER?

Post firmat per Iris Alarcón

"Provarem d'alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps de cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l'última victòria damunt l'esglai"

                                  La Pell de Brau. Salvador Espriu



Aquest cap de setmana he tingut la sort d’estar de nou amb tres dels grans amics i companys que vaig trobar-me en el meu viatge a Houston. Tot i les inclemències del temps, amb ells, tot rutlla, tot funciona. Ens diem les veritats a la cara, nosaltres li diem “moments de sinceritat”, però amb tan d’amor que es converteixen en un bon consell. Ens ajudem els uns als altres a entendre millor el món, a nosaltres mateixos i a allò que succeeix al nostre voltant.

     En el moment en que ens acomiadàvem, la Cris ens va dir: “som un equip, cadascú amb quelcom que donar i els altres amb quelcom per aprendre”. Quanta raó, oi?

     Aquesta és una de les lliçons que vaig aprendre en la meva estada als EEUU. Tot i que la imatge que jo tenia de la feina que es fa allà era d’una feina molt competitiva i individualista, allà vaig aprendre més que mai, el significat del treball cooperatiu. Ho vaig integrar tant a les classes, amb molt diverses activitats, una d’elles va ser el LEARNING BASED IN PROBLEMS que més endavant us explicaré. Així com a casa, donat que convivíem junts, compartint i acordant les tasques de la llar.

     Jo sempre m’he considerat una persona més aviat individualista, diguem... introvertida! Però allà vaig descobrir un món nou, us ho explicaré: es basa en que cadascú de nosaltres tenim grans potencials dins nostre que podem aportar al grup. Si cadascú de nosaltres aporta allò tan bo que tenim a l’equip, la tasca que farem serà molt més fàcil i productiva. I d’això va el lideratge, saber veure i comprendre què és el millor de cadascuna de les persones que forma part del teu equip, ajudar a l’altra a reconèixer-les i potenciar-les i fer que tot l’equip cregui en l’objectiu comú del grup. Si creiem en quelcom, posarem els nostres sis sentits en aconseguir-ho i si a més, ens sentim part indispensable de l’engranatge, tindrem prou energia per estar dins del projecte.

     Fàcil? Gens ni mica! Però molt i molt engrescador! Què us sembla? Busquem què és el millor de cadascú de nosaltres i de qui ens envolta?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'ÀGORAmèdica